M’agrada observar la vida i crec que hi ha un procés d’aprenentatge que tot ésser, està preparat per comprendre, la poesia té la virtut d’expressar amb llenguatge aquesta relació intrínseca que és dona a l’esdevenir, relació que trobo essencial per entendre el procés espiritual de les persones.

Amb l’art, específicament amb la pintura i el gravat és on jo em trobo còmoda per expressar tot el procés intern que es desenvolupa a través d’experiències viscudes, una d’aquestes experiències és el fet d’haver sigut mare, hi ha hagut una transformació de la percepció de la vida del sentit filosòfic d’existir, per això en l’obra puc determinar dos processos creatius, el primer de la col.lecció”paisatges interiors” sorgeix en una etapa introspectiva, agafant símbols com l’arbre, arrels a la natura i del lloc on vinc, les constel·lacions com a element que incideix en l’atzar i marca el naixement dibuixant d’ alguna manera la meva existència, el cercle, la lluna, com a poder femení, símbol que continuo utilitzant en la meva darrera obra,”postals no escrites”, on em desperto presentant-me com a observadora i inspirant-me en Haikus del Llibre”Postals no escrites”, de la Felícia Fuster.

aix